La dotació de serveis és un actiu territorial cabdal, un element clau per a garantir el dinamisme econòmic d’un àmbit concret i un dels principals factors de localització o manteniment de les activitats productives.
En els treballs de diagnosi s’han detectat fragilitats en diverses xarxes d’infraestructures de serveis que, amb l’execució de determinades actuacions, podrien augmentar sensiblement la garantia i qualitat dels subministraments. Les actuacions proposades són:
· Noves interconnexions de la xarxa d’aigua potable del sistema Prat i el sistema Ter-Llobregat: El sistema d’abastament d’Aigües del Prat, que dóna servei al municipi del Prat de Llobregat, s’alimenta en la seva major part (70% del consum total, segons dades de 2017) de pous oberts al municipi. La resta prové del sistema Ter-Llobregat a través d’una única connexió a l’alçada de Mercabarna. Aquesta connexió obre les portes a un sistema amb majors garanties de subministrament i menys limitacions, en tant que permet fer arribar aigua al sistema Prat del Llobregat, del Ter i de la dessalinitzadora. Les previsions de disponibilitat de recursos i consum apunten a què aquesta segona font haurà d’adoptar un protagonisme més gran, amb la qual cosa es fa necessari reforçar l’actual connexió amb una segona, a l’alçada de la B-20, així com executar un nou ramal de 1.750 m per a mallar la xarxa principal. Les actuacions estarien a càrrec d’Aigües del Prat i Aigües Ter-Llobregat. Es preveu un termini d’obra de 7 mesos i un pressupost de 2 M euros.
· Eliminació de punts crítics de la xarxa de clavegueram i drenatge: Millores en la xarxa de clavegueram i drenatge. El Pla integral de clavegueram de Barcelona (PICBA) posa de relleu la precària situació en què es troben dos punts de la xarxa primària de sanejament a l’àmbit de Gran Via-l’Hospitalet: el tram del col·lector que creua la C-31 a l’alçada de la Rambla de la Marina i el canal que circula a cel obert entre la Ronda Litoral i la terminal ferroviària de Can Tunis a l’alçada de les oficines del CZFB. En tots dos es produeixen desbordaments per pluges associades a períodes de retorn superiors a 10 anys. Pel que fa al canal la situació s’agreuja pel fet de ser un canal a cel obert per on hi circulen aigües residuals, amb formigonat només parcial i fins i tot amb un tram de 50 m a contrapendent, el que representa unes condicions higièniques i hidràuliques deficients. Per solucionar aquestes deficiències, el PICBA proposa substituir el canal per un calaix de formigó de 4×2,5 m. Per al tram de col·lector sota la C-31, que queda dins l’àmbit del soterrament d’aquesta via, es proposa com a escenari final el reforç de la seva capacitat amb un nou col·lector paral·lel a l’actual traçat. L’execució d’aquest col·lector afectaria la funcionalitat de la C-31, amb la qual cosa resulta necessari coordinar la seva cons- 2/3 trucció amb les actuacions que s’hagin de menester en aquesta via. D’altra banda, la bassa interceptora i de laminació d’aigües que el Ministeri de Medi Ambient va construir entre els anys 2008 i 2010 aigües amunt de la llera desviada del Llobregat per a millorar la capacitat hidràulica del riu i reduir els riscos d’inundació de l’àmbit de Gran Via sud, Mercabarna i la Zona Franca mai no ha entrat en funcionament. Les instal·lacions, sense vigilància ni manteniment, han sofert molt vandalisme i és imprescindible la seva reparació prèviament a l’inici de la seva operació (la qual escauria a l’AMB per encomana de l’ACA un cop l’Agència hagués recepcionat l’obra del Ministeri). El pressupost estimat de les actuacions esmentades és el següent:
· Cobriment del canal a cel obert (a càrrec del Consorci de la Zona Franca): 2 M euros.
· Desdoblament del col·lector sota la C-31 (a càrrec de l’AMB): 5,5 M euros.
· Reparació de la bassa interceptora i de laminació (a càrrec del Ministeri de Medi Ambient): 1,5 M euros.
· Mallat i connexió de la xarxa elèctrica de la “bossa Llobregat” amb la de la “bossa Barcelona” i augment de la connectivitat de la subestació de la ZAL: L’esborrany inicial no aprovat de la planificació elèctrica de l’Estat pel període 2012-2020 preveia la construcció d’un binode de 220 kV a Sants i que aquest fos el punt de connexió entre la “bossa” del Llobregat i la del pla de Barcelona. Aquesta connexió amb la subestació de Sants s’hauria de fer amb dos circuits de 220 kV des de les subestacions de Zona Franca i Hospitalet. La planificació aprovada (2015-2020) no preveu aquesta nova connexió que permetria el mallat de la “bossa” Llobregat, però cal recuperar-la per poder incrementar la seguretat en el subministrament elèctric de la plataforma econòmica del delta del Llobregat. El pressupost estimat de l’actuació a càrrec de Red Eléctrica de España, és de 65 M euros.
· Augment del mallat de la xarxa de gas als polígons de l’àrea: Una de les mesures per a augmentar la garantia de subministrament d’una xarxa de serveis és donar-li estructura mallada, de manera que una mateixa escomesa o ramal es pugui alimentar des de diferents punts. En l’àmbit de la plataforma econòmica del delta del Llobregat, la majoria d’indústries que utilitzen gas en els seus processos productius estan connectades a la xarxa d’alta pressió, la qual es caracteritza pel subministrament punt a punt i el seu mallat reduït (tot i ser la principal xarxa d’abastament en l’àmbit, només el 12% de la xarxa en alta està mallat). Per augmentar la garantia es planteja augmentar el mallat de la xarxa connectant límits de xarxa que estan en antena tot i estar relativament propers, amb independència que en els trams intermedis hi hagi o no demanda. L’execució d’aquesta actuació aniria a càrrec de Gas Natural Distribució. El pressupost estimatiu és de 6 M euros.
· Definició del traçat i execució del segon oleoducte de connexió entre els dipòsits d’hidrocarburs del port i l’aeroport: El subministrament de combustible a l’aeroport de Barcelona es realitza a través d’una única conducció que connecta l’aeroport amb els dipòsits d’hidrocarburs del port. En previsió d’un increment futur de la demanda i d’augmentar la garantia de subministrament, la Compañía Logística de Hidrocarburos, explotadora de la infraestructura, va iniciar l’any 2010 la tramitació d’un projecte d’autorització d’instal·lacions amb una proposta de traçat per al seu desdoblament. La proposta va ser àmpliament discutida entre els diferents actors implicats, sense que s’arribés, però, a un acord. Caldrà consensuar el traçat definitiu d’aquesta infraestructura en funció dels requisits de seguretat, compatibilitat amb altres serveis i servituds que generarà, tot tenint en compte els desenvolupaments infraestructurals i urbanístics que es preveu dur a terme en el corredor on s’implantarà. El seu pressupost estimat és de 17 M euros.
