La intrusió de la falca salina, deguda a les extraccions d’aigua freàtica a l’àmbit, empitjora notablement la qualitat d’aquest recurs hídric estratègic. Els àmbits més afectats són la zona més propera al port, el polígon de la Zona Franca i el polígon Pratenc a més del nucli urbà del Prat de Llobregat, és a dir, on hi ha més bombament d’aigua.
És imprescindible reactivar el projecte de barrera hidràulica contra la intrusió salina que va iniciar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el 2007 per a contrarestar la salinització de l’aqüífer del delta del Llobregat i recuperar la seva qualitat ambiental.
El projecte previst consisteix en injectar a l’aqüífer aigua regenerada procedent de l’EDAR del Llobregat. Aquest projecte a ple rendiment suposa la injecció de 20.000 m3/dia, en 14 pous distribuïts al llarg del carrer A del polígon de la Zona Franca, del carrer 114 del polígon Pratenc i el camí reial de València, al marge dret del riu Llobregat.
La qualitat necessària de l’aigua per a poder ser injectada a l’aqüífer requereix d’un tractament terciari addicional de l’efluent de l’EDAR del Llobregat. Aquest tractament terciari consisteix en la coagulació-floculació llastada, la decantació lamel·lar, la filtració i la desinfecció per UV i clor.
Tota la infraestructura de la barrera hidràulica ja està construïda, però el seu funcionament depèn del finançament dels costos associats al tractament terciari de l’aigua a l’EDAR i el consum energètic de les bombes d’injecció, avaluats en el seu conjunt en uns 2,5 M euros/any (0,342 euros/m3).
A curt termini, ha calgut dur a terme una “posada a zero” de la instal·lació prèvia a la seva entrada en operació. D’altra banda, i d’acord amb el que preveu l’ACA en el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021, caldria un protocol de posada en marxa i aturada de les injeccions sustentat en una anàlisi retrospectiva del comportament de l’aqüífer sense barrera en els darrers anys i la simulació numèrica dels diferents escenaris de gestió que a més garantís la suficiència del finançament dels costos del sistema.
Així mateix, un cop garantida la disponibilitat del recurs regenerat per a la lluita de la intrusió salina, caldria estendre la seva aplicació a altres usos ambientals com per exemple la re-càrrega de les llacunes dels espais naturals del delta del Llobregat o els recs de manteniment dels espais públics enjardinats.
