Consell d’operadors

De la mateixa manera que les accions de perfeccionament de la governança col·laborativa de cada operador públic han de menar a una major implicació de l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions públiques en la definició i execució dels programes d’acció de cada ens de gestió, escau d’establir un espai de debat i concertació multisectorial entre […]

Seguir llegint…

Governança col·laborativa

L’Ajuntament de Barcelona té una posició decisiva al si de diversos operadors públics de la plataforma econòmica del delta del Llobregat (Mercabarna, Fira de Barcelona, CZFB), la qual cosa fa que el govern municipal pugui incidir de manera eficaç i estable sobre la praxi d’aquests agents i col·laborar-hi positivament. La situació és ben diferent en […]

Seguir llegint…

Taules sectorials

A dia d’avui no hi ha, en molts àmbits de la vida de la plataforma econòmica del delta del Llobregat —entesa com a un subsistema metabòlic complex de la urbs metropolitana—, un fòrum on les administracions públiques i els operadors del territori puguin discutir i consensuar les solucions als problemes sectorials existents. En són excepcions […]

Seguir llegint…

Punts de trobada de la ciutadania

Establiment de nous llocs de debat transversal entre tots els col·lectius socials implicats en allò que passa al territori de la plataforma econòmica del delta del Llobregat. Els Districtes, en els seus respectius àmbits territorials, poden actuar com a punts de suport material i administratiu de les iniciatives ciutadanes que sorgeixin, si s’ha de menester […]

Seguir llegint…

Gestió dels riscos industrials

Inici d’un procés de millora continua per avaluar, identificar i reduir els principals riscos industrials de la plataforma econòmica del delta del Llobregat i desenvolupar mesures que incrementin la resiliència dels serveis, infraestructures i activitats econòmiques de la zona. D’acord amb els estudis desenvolupats durant la diagnosi, els riscos de major impacte són el risc […]

Seguir llegint…

Terminal multimodal de ferroutage

El Pla territorial metropolità de Barcelona preveu que es destinin els terrenys de la llera antiga del Llobregat a la implantació del sistema de terminals ferroviàries definit pel Pla director ferroviari del Port de Barcelona, concretament, una terminal de càrrega i descàrrega a la banda d’aigües amunt i una de recepció i expedició a la […]

Seguir llegint…

Xarxa ferroviària de l’àmbit del Port

En els propers anys hi haurà una profunda transformació de la xarxa ferroviària de mercaderies en l’àmbit del port, principalment per l’execució dels nous accessos ferroviaris sud i de les diferents terminals previstes a l’antiga llera del Llobregat i el marge esquerre de la llera desviada pel Pla territorial metropolità de Barcelona. Això afegirà una […]

Seguir llegint…

Front de Ronda

A la banda mar de la Ronda Litoral, entre el carrer 3 i el passeig de la Zona Franca, hi ha dos àmbits d’activitat (el sector A del PIZF i la “façana” del parc logístic) desconnexos entre sí i amb dèficits de comunicació. L’avinguda del Parc Logístic arrenca del carrer 3, però tot just mor […]

Seguir llegint…

Obertura del carrer E

L’obertura del carrer E entre el carrer 3 i la rotonda on conflueixen l’avinguda del Parc Logístic, el carrer 2 de la Zona Franca i el carrer de la Pedrosa de l’Hospitalet de Llobregat a través del parc de proveïdors de Seat i el parc logístic és una actuació contemplada en l’esquema viari horitzó del […]

Seguir llegint…

Connexió de la xarxa viària estructurant al nou accés sud al Port

La construcció del nou accés viari per a vehicles pesants pel marge esquerre del Llobregat i la llera antiga del riu, a càrrec del Ministeri de Foment, és una actuació estratègica per al Port. Però perquè aquest accés pugui beneficiar el conjunt de la plataforma econòmica del delta del Llobregat, cal establir connexions entre la […]

Seguir llegint…

Infraestructures de serveis

La dotació de serveis és un actiu territorial cabdal, un element clau per a garantir el dinamisme econòmic d’un àmbit concret i un dels principals factors de localització o manteniment de les activitats productives. En els treballs de diagnosi s’han detectat fragilitats en diverses xarxes d’infraestructures de serveis que, amb l’execució de determinades actuacions, podrien […]

Seguir llegint…

Equipaments

La plataforma econòmica del delta del Llobregat és deficitària en equipaments. De ben segur, els plans de les diferents àrees d’activitat econòmica van respectar l’obligació de reservar espais per a l’ús esmentat segons la normativa vigent en cada moment, però les dotacions resulten insuficients i sovint tenen una ubicació inadequada per poder arribar a desenvolupar […]

Seguir llegint…

Caminabilitat i vitalitat

Els conceptes de caminabilitat i vitalitat fan referència a aspectes de la configuració física de l’espai relacionats amb l’experiència del vianant, la qual, per sobre de tot, ha de ser segura, confortable i interessant. En aquest sentit, es proposen una sèrie d’actuacions que pretenen donar resposta a una sèrie de mancances importants pel que fa […]

Seguir llegint…

Nous espais lliures

L’anàlisi del planejament urbanístic i els usos del sòl als diferents polígons d’activitat que integren la plataforma econòmica del delta del Llobregat evidencia l’existència de dèficits d’espais lliures en diversos àmbits. De les 106 ha qualificades al PGM com a parc o jardí urbà, un 20% no han estat desenvolupades i hi ha àrees que […]

Seguir llegint…

Marina del Prat Vermell

La Marina del Prat Vermell és el principal espai en transformació a l’àmbit de la plataforma econòmica del delta del Llobregat. El model definit pel planejament urbanístic en vigor és el d’un barri cohesionat socialment, amb una dotació important d’habitatge protegit, espais lliures i equipaments i on es fa compatible l’activitat econòmica amb la residencial. […]

Seguir llegint…

Mobilitat ecoeficient

Els desplaçaments d’accés i interiors a la plataforma econòmica del delta del Llobregat es fan sobretot en vehicle privat. Quant als viatges en transport públic, el mode majoritari és l’autobús però també tenen un pes destacat els autocars d’empresa i el taxi. Per a què la mobilitat sigui sostenible, cal que tingui un patró ecoeficient; […]

Seguir llegint…

Accessibilitat en transport públic

L’anàlisi de l’accessibilitat en modes públics (bus, metro i ferrocarril) posa de manifest la necessitat de dur a terme actuacions d’infraestructura i servei encaminades a despenalitzar eficientment la durada dels desplaçaments. Les actuacions que es consideren en aquest projecte estratègic són: · Posada en marxa del ramal de la L10 sud del metro i del […]

Seguir llegint…