A l’est de l’eix Gran Via de les Corts Catalanes–C-31, a cavall del port de Barcelona i de l’aeroport del Prat, hi ha un conjunt d’espais de sòl industrial adjacents on es desenvolupen activitats estratègiques per la seva significació en termes de valor i d’ocupació de qualitat que configuren el que hem anomenat plataforma econòmica del delta del Llobregat. Aquests espais són una part indestriable del continu urbà central de la metròpoli així com del delta, entès com a unitat geogràfica i ambiental.

El contorn de la plataforma enclou un àmbit de més de 4.000 ha de les quals aproximadament 2.400 ha estan ocupades per grans infraestructures de transport (el port, l’aeroport, la xarxa viària bàsica i els accessos i terminals ferroviaris) i unes 1.500 ha pels polígons d’activitat econòmica en sentit estricte. L’envolvent de la plataforma abasta també àmbits de gran valor ecològic (pertanyents als Espais Naturals del delta del Llobregat) que han de merèixer una especial consideració en qualsevol nova estratègia que es vulgui implementar a la zona.

L’excepcional localització de la plataforma econòmica del delta del Llobregat, els seus valors socioeconòmics i ambientals i el fet que el sòl sigui de titularitat majoritàriament pública doten a aquest espai d’unes característiques úniques en el context de les metròpolis europees. Tot i aquests avantatges, hi ha factors que generen disfuncions i hipotequen el paper de la plataforma com a pol tractor de l’activitat econòmica sostenible i l’ocupació inclusiva. Entre ells:

• Manca d’una planificació integral que prengui en consideració, d’una manera conjunta, els valors socioeconòmics, territorials i ambientals. “Oblit” dels actius intangibles (els recursos hídrics, els espais naturals, Montjuïc com a espai de cultura i lleure, etc.) en el discurs sobre l’àmbit.
• Manca de definició de la “vocació última” del sòl industrial disponible (aposta inconcreta per la reindustrialització).
• Dèficits de mallat de les infraestructures construïdes en el marc del Pla Delta de 1994 amb les xarxes locals del territori, i manca d’aprofitament racional d’aquelles (e.g. el port i de l’aeroport són poc utilitzats per les empreses de l’àmbit com a vies de transport de les mercaderies exportades/importades).
• Subaprofitament de les infraestructures ambientals disponibles (EDAR, central d’energies renovables, climatització distribuïda, etc.)
• Mancances importants d’accessibilitat en transport públic i utilització escassa del ferrocarril com a mode de transport de viatgers i mercaderies.
• I una multiplicitat d’operadors i de competències, que són exercides sense un projecte comú de referència, amb escassa coordinació i interactivitat, i a cops prenent decisions “unilaterals” que condicionen el desenvolupament de l’àmbit àdhuc a llarg termini.

Per poder aconseguir que la plataforma econòmica del delta del Llobregat esdevingui plenament el que es vol que sigui, una zona per a l’impuls d’activitats generadores d’ocupació de qualitat i al mateix temps un espai regit pels principis de la sostenibilitat ambiental, és necessari implantar un nou paradigma integral que aprofiti sinèrgicament les fortaleses i oportunitats existents i corregeixi les disfuncions de l’actual statu quo.

ELS OBJECTIUS
DE L’ESTRATÈGIA DELTA DEL LLOBREGAT

Estratègia Delta del Llobregat és el nom que duu l’instrument de planificació estratègica que han concertat els Ajuntaments de Barcelona, el Prat de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat amb els operadors públics de l’àmbit per tal d’assolir un paradigma més sostenible per a la plataforma econòmica del delta del Llobregat, un nou model de gestió al qual l’impuls a l’activitat econòmica per a generar ocupació inclusiva vagi de la mà de la reducció dels greuges ambientals soferts pel delta i la disminució del conjunt de les externalitats produïdes pels establiments industrials i la mobilitat, tot restituint a aquest territori, a més, la seva condició de part integral i vivible de la ciutat metropolitana.

Els grans objectius de l’Estratègia són, doncs, la sostenibilitat ambiental, el creixement econòmic inclusiu i l’habitabilitat (que és com s’ha traduït el concepte anglosaxó de liveability transposat als espais d’activitat econòmica), i cadascun d’ells es concreta en un conjunt d’objectius específics concrets:

Objectius de sostenibilitat ambiental

• Mitigar les externalitats de les activitats econòmiques de la plataforma econòmica del delta del Llobregat.
• Optimitzar el consum d’energia i augmentar el grau d’autosuficiència energètica de les empreses.
• Reduir el consum energètic i les externalitats de la mobilitat generada i atreta.
• Ordenar progressivament la distribució espacial de les activitats a la plataforma amb criteris de sostenibilitat.
• Ambientalitzar els codis d’eligibilitat per a les noves demandes d’implantació.
• Identificar i prevenir els riscos naturals que poden incidir sobre la plataforma.
• Minimitzar els riscos localitzats i induïts associats a les activitats econòmiques.
• Ampliar la dotació de zones verdes i espais lliures de l’àmbit.
• Contribuir a la preservació dels espais naturals protegits.
• Incrementar la funcionalitat dels equipaments ambientals de l’àmbit.

Objectius de creixement econòmic inclusiu

• Consolidar els usos industrials sostenibles de la plataforma econòmica del delta del Llobregat.
• Atreure noves localitzacions d’activitats industrials ecoeficients, generadores d’ocupació i valor i amb vocació exportadora.
• Gestionar coordinadament l’oferta de sòl industrial en terrenys públics.
• Aprofitar la reserva de sòl industrial 22AL per a l’ampliació de Mercabarna.
• Ampliar l’oferta de sòl industrial i logístic en zones adjacents al port de Barcelona i d’accessibilitat òptima.
• Fomentar l’emprenedoria al voltant de noves activitats tecnològiques d’R+D+i relacionades amb el territori, el medi, les infraestructures i les activitats de l’àmbit.
• Endegar programes específics de millora d’infraestructures i serveis per recolzar la competitivitat i el caràcter inclusiu de la plataforma.
• Posar en valor els actius intangibles de l’àmbit com a factors diferencials.

Objectius d’habitabilitat

• Promoure l’ús ciutadà i el gaudi pacífic del territori que abasta la plataforma econòmica del delta del Llobregat.
• Implantar nous equipaments i serveis urbans de caire estratègic com a eines d’increment de l’habitabilitat de l’àmbit per part dels ciutadans.
• Desenvolupar noves interaccions entre la plataforma i la ciutat metropolitana (especialment amb els barris propers).
• Augmentar la connectivitat del territori de la plataforma amb els espais naturals del delta del Llobregat i la muntanya de Montjuïc.
• Potenciar el gaudi dels espais lliures i els equipaments de la plataforma i del seu entorn per part dels treballadors i les treballadores de l’àmbit.
• Adoptar una nova visió transversal i holística en les polítiques municipals que afecten la plataforma.
• Promoure la participació dels ciutadans i les ciutadanes en la planificació i la governança de l’espai.

L’Estratègia és concep:

• Com un pla de gestió i governança de l’àmbit, un instrument de govern que permeti desplegar eficaçment els eixos d’actuació i les mesures tendents a la consecució dels objectius establerts.
• Com una aportació tècnica als treballs de redacció del Pla director urbanístic metropolità de l’AMB, document rector de la futura ordenació territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona a llarg termini.
• Com una iniciativa amb una dimensió urbanística específica, puix que algunes de les propostes relatives a usos del sòl s’hauran de traduir en el desenvolupament d’instruments concrets d’ordenació (modificacions del Pla general metropolità o figures de planejament derivat).

L’ESCENARI HORITZÓ, ELS EIXOS D’ACTUACIÓ
I ELS PROJECTES ESTRATÈGICS

L’horitzó temporal de l’Estratègia Delta del Llobregat és l’any 2025. El nou model que s’albira es caracteritza pels següents trets:

Horitzó d’usos de l’espai i activitat

• Establiment, en el sòl industrial existent (clau 22a i similars), de noves activitats ecoeficients pertanyents als sectors identificats com a estratègics.
• Ancoratge de les activitats industrials en l’àmbit i captació de noves localitzacions d’aquest sector econòmic amb ofertes adreçades específicament als nínxols d’emprenedoria més dinàmics (PIMEs).
• Ampliació d’espais destinats a certes activitats que són deficitàries en dotació de sòl, però sempre dins del perímetre del sòl industrial i logístic definit pel planejament territorial.
• Es defuig un zoning d’especialització del sòl industrial. Es valora com un tret positiu la flexibilitat que ofereix la definició normativa de la qualificació 22a del PGM.
• Les administracions intervenen en el govern dels operadors públics de sòl (i de les grans infraestructures) per orientar les seves pràctiques cap a l’escenari horitzó. També es despleguen nous espais institucionals de governança col·laborativa per augmentar la interacció.

Horitzó ambiental

• Es preserven tots els espais oberts que contempla el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
• A més, s’aprofiten els processos de modificació del planejament urbanístic per aflorar nous espais lliures amb prou entitat per desenvolupar una funció ecològica significativa.
• Malgrat l’augment d’activitat econòmica, es redueixen el consum d’energia i els costos externs associats a la producció in situ i a la mobilitat generada. Això resulta possible gràcies a què a les tendències a la major eficiència ecològica dels processos productius i de la mobilitat se superposen projectes específics que permeten mitigar encara més les externalitats.
• La reducció de les emissions de GEH és prou intensa per compensar les emissions distals que la mobilitat generada produeix a fora de l’àmbit.
• Es posen en marxa i s’aprofiten al màxim tots els equipaments ambientals existents.

Horitzó d’habitabilitat

• Es millora la connectivitat interna i externa així com l’accessibilitat a l’àmbit del pla.
• S’arriba al nivell de dotació de serveis de transport públic col·lectiu que preveu el planejament sectorial vigent.
• Es resolen tots els colls d’ampolla existents en els itineraris per a vianants i bicicletes.
• S’eliminen totes les mancances d’urbanització que generen dèficits objectius i subjectius de seguretat i confort.
• Les accions de millora en les xarxes de serveis permeten corregir els dèficits d’aquestes tot enrobustint-les

Per poder assolir aquest escenari horitzó, l’Estratègia proposa desplegar 30 projectes estratègics agrupats en cinc eixos d’actuació:

Eix 1: Reactivació dels espais generadors d’activitat i ocupació

• Parc industrial de PIMEs.
• Mercabarna.
• Nous sectors de la ZAL del Port de Barcelona.
• Ciutat Aeroportuària.
• Promoció integrada dels polígons d’activitat econòmica.
• Observatori de tendències i seguiment de projectes.

Eix 2: Sostenibilitat

• Protecció dels espais naturals del delta del Llobregat.
• Lluita contra la intrusió salina i altres aplicacions ambientals de l’aigua regenerada.
• Aprofitament secundari de l’aigua regenerada per a usos industrials.
• Generació d’energia verda i mitigació d’externalitats per consum energètic.
• Accessibilitat en transport públic.
• Mobilitat ecoeficient.

Eix 3: Habitabilitat

• Marina del Prat Vermell.
• Corredors verds i connectors ecològics.
• Nous espais lliures.
• Caminabilitat i vitalitat.
• Equipaments.

Eix 4: Infraestructures i actuacions de suport

• Infraestructures de serveis.
• Gestió integral de la llera desviada del Llobregat.
• Connexió de la xarxa viària estructurant al nou accés sud al Port.
• Passeig del peu de Montjuïc.
• Obertura del carrer E de la Zona Franca.
• Xarxa ferroviària de l’àmbit del Port.
• Terminal multimodal de ferroutage.
• Gestió dels riscos industrials.

Eix 5: Governança i participació

• Punts de trobada de la ciutadania
• Taules sectorials.
• Governança col·laborativa.
• Consell d’operadors.

ELS RESULTATS
ANTICIPATS

La caracterització de l’escenari horitzó de l’Estratègia Delta del Llobregat incorpora mètriques quantitatives que permeten no solament dibuixar-lo d’una manera més nítida sinó també comparar-lo objectivament amb la situació de partida i al mateix temps seguir en el temps l’eficàcia dels projectes proposats. Aquestes mètriques o indicadors són representatives dels objectius de l’Estratègia i es poden avaluar recurrentment amb una metodologia replicable i a un cost assumible.

En l’annex es mostren els valors calculats dels indicadors per l’any base de referència (2015) i en l’horitzó 2025 així com la seva variació en termes absoluts i relatius. Els fets més destacats que es desprenen dels valors esperats són els següents:

• Al conjunt dels polígons d’activitat econòmica (PAEs), es mobilitzen 125 ha de sòl industrial que estava ociós el 2015 i s’hi emprenen noves activitats econòmiques.
• S’aprofita millor que ara el sòl industrial disponible (increment del ràtio m2sostre/m2sòl) i com a resultat augmenta el sostre actiu en un 22%.
• Als PAEs s’implanten més de 300 noves empreses i es creen 8.300 nous llocs de treball directes.
• El sector manufacturer millora lleugerament la seva quota en ocupació, nombre d’empreses i número d’establiments industrials.
• Els canvis que s’albiren en el mix elèctric i les mesures d’eficiència energètica i ambiental endegades en el sector industrial, juntament amb els projectes de l’Estratègia adreçats específicament a la mitigació de les externalitats degudes al consum energètic, fan que es sobrecompensin els impactes ambientals de l’increment d’activitat econòmica.
• Gràcies a l’impuls de l’ecoeficiència en la mobilitat viària, als nous serveis de transport públic i a determinats projectes del pla, no hi ha un increment de la mobilitat total malgrat la implantació de noves activitats econòmiques perquè la davallada en la mobilitat de turismes compensa sobradament la mobilitat addicional de vehicles pesants (que és de caire interurbà i afecta exclusivament a vies de la xarxa bàsica).
• La creixent ecoeficiència del parc de vehicles fa que les emissions de NOx i PM10 davallin en l’horitzó 2025. L’aprofitament del potencial fotovoltaic de les cobertes de les naus industrials produeix un descens addicional del • consum d’energia i les emissions de GEH.
• En definitiva, malgrat l’augment d’activitat econòmica, es redueix el consum d’energia així com el volum de les externalitats socioambientals in situ i associades a la mobilitat generada/atreta. Això resulta possible gràcies a què a la tendència a una major ecoeficiència dels sectors productius i de les tecnologies de la mobilitat es superposa l’efecte positiu dels projectes del pla específicament adreçats a la mitigació de les externalitats.
• La reducció de les emissions de GEH és prou intensa per compensar les emissions distals que la mobilitat generada/atreta produeix a fora de l’àmbit.
• Es preserven tots els espais oberts que contempla el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i s’afloren 22 noves ha d’espais lliures amb prou entitat per desenvolupar una funció ecològica significativa.
• La Marina del Prat Vermell desplega el seu potencial com a barri consolidat de la ciutat.
• Augmenta significativament la cobertura de la xarxa de transport públic i l’accessibilitat amb bus i modes ferroviaris a tot l’àmbit de la plataforma econòmica del delta del Llobregat.
• S’estén d’una manera molt important la xarxa ciclable i es resolen tots els colls d’ampolla existents en els itineraris per a bicicletes.
• Augmenta de manera important la longitud de corredors verds en els PAEs.
• S’eliminen mancances d’urbanització dels PAEs que generen dèficits objectius i subjectius de seguretat i confort.

AVALUACIÓ EX-POST I BASES
PER A LA REVISIÓ DE L’ESTRATÈGIA

L’Estratègia Delta del Llobregat té, pels seus objectius i la naturalesa dels seus projectes, una vocació “desenal”. Els processos de redreçament ambiental, impuls econòmic i regeneració espacial que contempla tenen temps de latència dilatats i afrontaran en alguns casos inèrcies que no serà fàcil de capgirar amb rapidesa. Per aquest motiu se n’ha previst una vigència fins el 2025 sense prejudici de la seva pròrroga o novació més enllà d’aquest termini.

En plans de llarga durada, és bona pràctica l’establiment de procediments d’avaluació periòdica de l’acompliment dels objectius així com també l’establiment d’un termini concret per a l’adaptació de les determinacions de l’instrument de planejament “a mitja vida”, si escau. En aquesta línia, hom preveu l’emissió d’informes bianuals de seguiment a partir de les dades proporcionades per l’Observatori de tendències i seguiment de projectes que s’activarà properament. D’altra banda, es preveu una revisió al llarg del 2021 fonamentada en una avaluació ex-post dels indicadors claus de seguiment i un examen crític del grau d’execució dels projectes.